Fa unes setmanes Lluís Bosch Martí, professor, artista i crític d'art, va publicar unes paraules al Diari de Girona sobre el llibre, que va recollir aquest bloc fa uns dies. Ho copio aquí. La imatge, molt bona, de Bosch Martí amb dos autorretrats, la trec d'aquí.
EL METGE QUE VOLIA SER POETA I PINTOR
LLUÍS BOSCH MARTÍ
Des de fa unes setmanes que es va presentar la biografia Sense recepta, dedicada a Peio Pascual, el popular metge, poeta i pintor de Llagostera, estàvem obligats, un cop més, a escriure sobre el vell amic Peio! Que en companyia del periodista Miquel Codolar van col·laborar en la realització d'aquell llibre. Llibre patrocinat per l'Ajuntament de Llagostera, molt ben editat, amb moltes fotografies i amb una visió plural i crítica sobre la personalitat d'aquest polifacètic metge.
No volem amagar la fascinació que sentim per aquest extraordinari metge rural que amaga un gran humanista, artista, transgressor i experimentador amb múltiples dimensions psicològiques, artístiques i humanes.
És curiós que l'artista autor d'obres originals i inclassificables sigui alhora un col·leccionista d'artistes que són a les antípodes seves... com mossèn Gelabert, paisatgista de l'escola d'Olot, de qui té més de trenta obres. El barceloní Gabino, postimpressionista... d'aquí ve la seva dualitat de personatges, herois literaris inspirats en les novel·les de R. L. Stevenson, com el Doctor Jekyll i mister Hyde. Un cop més ens preguntem què té a veure el seriós doctor de dia, amb un entorn familiar professional burgès, casat i amb sis fills, amb el doctor de nit que pinta les seves terribles, expressionistes, espaterrants pintures. Per a mi en Pascual és el somni de la raó del darrer Goya de la Quinta del Sord, on pintà la sèrie de les pintures negres.
Ens atreviríem a dir que ni a les comarques gironines ni en tot Catalunya no hi ha un altre pintor de la brutal rauxa expressiva que en Pascual: tot superant per tous i esteticistes els catalans Sucre, Ponç, Cuixart. És més proper als hispànics: Goya, Solana, Barjola, Mateos i Saura, i el català Cardona Torranell.
I tornant a la biografia personal del doctor artista farem un nou apropament sobre aquest metge fill d'una important nissaga familiar de metges de Cassà, Llagostera i Girona.
Avui un cop més ens refermarem amb el títol d'aquest article, en Peio Pascual ha estat un metge que en el fons tota la vida volia treballar, primer secretament i després obertament, com a pintor i poeta. Particularment ho podem afirmar perquè hem vist els centenars i milers de dibuixos i pintures, ceràmiques. En el llibre s'evidencia la gran amistat que ha tingut sempre amb artistes i pintors i el seu fervor de col·leccionar obres de tota mena. El podem veure retratat amb artistes com Roca Delpech, Gabino, Marquès, Cuixart, Albertí, Perpinyà, Bosch Martí... Ricard Planas, director de la revista Bon Art, l'arqueòleg i erudit F. P. Verrié, i d'en Jaquim Marco, crític literari, dos grans amics íntims, que són els que el van presentar i glossar en l'acte a Llagostera i en el mateix llibre.
Alguns no han entès la nostra tesi sobre la complexa i rural personalitat d'artista de Peio Pascual, del doctor Jekyll de dia i míster Hyde de nit, creador de fantàstics mons nocturns.
No oblidem que gràcies a les influències d'un pare republicà i d'una gran cultura universalista, Pascual des de molt jove va llegir autors: Baroja, Azaña, ?Machado i sobretot el seu llibre de capçalera, que és el famós La muntanya màgica, de Thomas Mann. I l'altre, Déu n'hi do, és el Quixot de Cervantes, del qual, com a col·leccionista, en té cap a un miler d'exemplars en tots els idiomes del planeta.
Per parlar de la complexa i fabulosa personalitat creadora de l'amic Pascual necessitaríem diversos articles. Recomanem el llibre Sense recepta, en el qual hem participat tots els seus amics.
Avui ens hem volgut centrar amb el pintor que si haguéssim de seleccionar una obra seria pintada a la plaça de Gernika; on se celebrava l'aniversari dels ?bombardejos de l'aviació alemanya de la vila basca, Pascual, realitzà una de les seves millors pintures, que ara és a l'entrada-vestíbul de la Casa de Cultura de Gernika...
